Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Domenico Carlo Maria Dragonetti
Música
Contrabaixista i compositor italià.
De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’Europa pel seu…
Giovanni Maria Trabaci
Música
Compositor i organista italià.
El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou motets, misses,…
Estêvão Lopes Morago
Música
Compositor portuguès nascut a Castella.
Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon que tanca el…
Reine Gianoli
Música
Pianista francesa.
Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera…
Sánder Weöres
Literatura
Poeta hongarès.
Convençut de la crisi definitiva de la cultura europea, cregué descobrir les manifestacions de l’humanisme veritable en els mites arcaics i primitius, en les literatures i les filosofies orientals Amb la seva poesia volgué servir el retrobament de la “plenitud humana” Sotmeté els seus poemes a una elaboració formal rigorosa i aconseguí gran musicalitat i varietat rítmica Escriví un gran nombre de poemes destinats a infants, caracteritzats igualment per una fantasia atrevida i per solucions idiomàtiques i rítmiques enginyoses Bóbita , ‘Fada’, 1955 Ha a világ rigó lenne , ‘Si el món fos un…
Joseph-Nicolas-Pancrace Royer
Música
Compositor francès.
Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un estil…
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’experimentalisme i el…
Alexandre Josep Ribó i Vall

Alexandre Josep Ribo i Vall
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis com Isaac …
,
Jean-Féry Rebel
Música
Violinista, compositor i director francès.
Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda…
Bernhard Heinrich Romberg
Música
Violoncel·lista i compositor alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare, Bernhard Anton Romberg 1742-1814, i completà la seva formació amb F Marteau i JK Schlik Entre el 1784 i el 1796, juntament amb el seu cosí, el violinista Andreas Romberg 1767-1821, feu diverses gires de concerts per Europa A partir del 1790 ambdós músics passaren a formar part de l’orquestra de l’elector de Bonn En aquesta ciutat conegueren F Ries, A Rejcha i L van Beethoven, de l’obra del qual BH Romberg es convertí en intèrpret destacat Més tard abandonà Bonn i anà a Berlín, on fou nomenat mestre de capella 1815-19, i finalment…