Resultats de la cerca

Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica

S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia

Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost

Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric

Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān

Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat pel seu germà i successor…

D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se celebra el 16 d'abril

Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia

Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…

Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren