Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
riure
Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de derisió.
energumen | energúmena
Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió, fanàtic.
biopoesi
Biologia
Aparició dels organismes vius més primitius a partir de matèria no viva.
Guittone d’Arezzo
Literatura
Nom amb què és conegut el poeta Guittone del Viva d’Arezzo.
Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
Aldo Pellegrini
Literatura
Poeta i crític argentí.
Fundà la revista Qué , a l’entorn de la qual s’agruparen els primers surrealistes Publicà Antología de la poesía viva latinoamericana 1967, El muro secreto 1949, Construcción de la destrucción 1957, etc
Vladimir Ivanovič Dal’
Etnografia
Literatura
Escriptor, lexicògraf i etnògraf rus.
Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots
cruzado
Teatre
Partidari del Teatre Principal de Barcelona (al·ludint al nom antic de Teatre de Santa Creu), oposat a liceista, defensor del Gran Teatre del Liceu, en la rivalitat sorgida el 1847 amb l’erecció d’aquest darrer.
Malgrat que l’empresari Santiago Figueras es feu càrrec de tots dos 1850, la rivalitat romangué prou viva, fins al punt que Frederic Soler i Enric Carreras la satiritzaren el 1865 en llur comèdia Liceistes i cruzados
Hermann Scherchen
Música
Director d’orquestra alemany.
De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de Frankfurt 1923…