Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Vulcano

Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
Faial
Illa
Illa del grup central de les Açores, separada de l’illa de Pico pel canal del seu nom.
La capital és Horta És d’origen volcànic, com la resta de l’arxipèlag, i presenta una forma quasi circular al centre hi ha el cim de Caldeira 1 021 m, que té un cràter de 2 km de diàmetre Produeix cereals, moniatos, vi i fruita S'hi destaca la pesca
Bijagós
Arxipèlag
Arxipèlag de Guinea-Bissau, situat davant l’estuari del riu Geba, d’uns 1.500 km2.
Amb un clima càlid i humit, els recursos econòmics són l’agricultura i la ramaderia És format per unes 30 illes i illots d’origen volcànic, entre les quals destaquen Orango, la més gran, Bolama, i altres de més petites, com Caravela, Roxa, Jeta i Formosa Fou descobert pels portuguesos l’any 1462
Tobago
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, a les Petites Antilles, situada 32 km al NE de Trinitat, amb la qual forma l’estat de Trinitat i Tobago.
La capital és Scarborough Té una longitud de 40 km i 12 d’amplada màxima D’origen volcànic, la part nord és muntanyosa, amb la màxima altitud a 572 m El clima és equatorial, amb una pluviositat anual de 1 527 mm, i hiverns sotmesos a l’amenaça dels ciclons Produeix cacau, cafè, canya de sucre i tabac
Guajira
Península
Península del NE de Colòmbia que constitueix el sector més septentrional de l’Amèrica del Sud.
Comprèn el departament de la Guajira i una part de l’estat veneçolà de Zulia El sector est és format per muntanyes d’origen volcànic, mentre que el sector oest és una plataforma rocallosa arcaica recoberta per sediments marins El clima és àrid, amb pluges només provocades per l’alisi del NE 350 mm anuals Hi habiten els indis guajiros
Terra de Victòria
Regió de l’Antàrtida oriental que limita a l’E amb la mar de Ross, a l’W amb la Terra de Wilkes i al S amb la barrera de Ross.
És constituïda perla costa elevada amb què acaba l' inlandsis i que pren la forma d’una serralada escarpada d’uns 2 000 km de llargada, amb altituds que sovint ultrapassen els 3 000 m Davant la costa emergeixen diversos relleus d’origen volcànic, el més important dels quals és l’illa de Ross, on hi ha el volcà Erebus 3 794 m
illa

Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
cràter

Cràter del volcà Bromo, a l’E de l’illa de Java, Indonèsia
Stéphane Damour(CC BY-NC-ND 2.0)
Geomorfologia
Als volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic
lahar
Geologia
Colada de fang que descendeix pel con volcànic.
Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà