Resultats de la cerca

Fou liderat per Francisco Freixes Curia En les eleccions municipals de 1987 el Grup Freixes obtingué 4083 vots 7,6% i 2 regidors Presentà candidatures a les eleccions legislatives del mateix any, però la junta electoral no les proclamà Concorregué a les eleccions municipals de 1991 2349 vots, 4,8% i de 1995 978 vots, 1,7%

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Les eleccions legislatives convocades el 8 de febrer van confirmar en el Govern la conservadora Unió Patriòtica, que va obtenir el 47,61% dels vots El Partit de la Ciutadania Progressista, amb el 43,48% dels vots, va perdre 5 punts, mentre que la tercera força, la Llista Lliure, també va caure i va aconseguir el 8,92% dels vots

Manuel Fernández García n’és el primer secretari No obstant això, Castellterçol i Alternativa Local havia concorregut ja a les eleccions municipals de 1987 584 vots 37,9% i 4 regidors i a les de 1995 528 vots 39,3% i 4 regidors A les de 1991 s’hi presentà Alternativa Local 599 vots 45,8% i 4 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya

Les eleccions convocades pel president espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155, pel qual tot el Govern català és destituït, se celebren en un ambient d’elevada tensió, a causa de l’empresonament d’una part dels membres del Govern català i l’exili de la resta inclòs el president, dels pronunciaments de la Junta Electoral contra símbols i expressions dels partits no constitucionalistes i de l’hostilitat verbal de determinades opcions Després del recompte del vot exterior 24 de desembre, els resultats donen com a clars vencedors a Ciutadans, el partit encapçalat per Inés…

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Se celebren els congressos de Comissions Obreres a Catalunya i el País Valencià A Barcelona, els delegats elegeixen amb el 91,4% dels vots Javier Pacheco com a nou secretari general, que succeeix Joan Carles Gallego, el qual va anunciar que no optaria al càrrec Un cas semblant té lloc a València, on Arturo León succeeix Paco Molina amb el 54,8% dels vots Les Balears elegeixen secretari general el dia 8, i José Luis Garcia confirma el càrrec amb el 98% dels vots

Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997

Anne-Marie Comparini, de la centrista UDF, és elegida presidenta de la regió Roine-Alps amb els vots del seu partit i dels diputats regionals socialistes i verds L’elecció suposa una divisió en els partits de la dreta francesa, ja que l’RPR i la Democràcia Liberal voten un altre candidat, que també rep el suport de l’FN Els vots de socialistes i verds a Comparini responen a l’objectiu prioritari d’elegir un president que, a diferència de l’anterior, Charles Millon, no hagi de recórrer als vots de l’FN

El Partit Socialdemòcrata de l’actual primer ministre, Paavo Lipponen, confirma la seva condició de partit majoritari a Finlàndia en assolir el 22,9% dels vots i 51 escons en les eleccions legislatives, tot i que ha patit un notable descens en relació amb els comicis del 1995 28,3% de vots i 63 escons El Partit del Centre obté el 22,4% dels vots 19,9% i 48 escons 45, i els conservadors, el 21% i 46 escons 39, resultats que obligaran a repetir la fórmula d’un govern de coalició