Resultats de la cerca

Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut

Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia

Dos dels components d’una expedició de la UE Sabadell aconsegueixen fer el cim del Manslu, a l’Himàlaia 8163 m És la primera expedició catalana a aquest cim, el vuitè més alt del món, i s’assoleix en el 25è aniversari del primer 8000 català, l’ascensió a l’Annapurna Després d’aquesta ascensió, els únics cims de 8000 metres que encara no han estat conquerits per alpinistes catalans són el Lhotse i el Hidden Peak

Els consells d’administració del Banco de Santander i del Banco Central Hispano aproven la fusió de les dues entitats en un gegant bancari que s’anomenarà Banco Santander Central Hispano BSCH El nou banc administrarà uns recursos de 50 bilions de pessetes, i amb 8681 oficines i 106519 empleats serà el primer banc espanyol i el vuitè de la zona euro Els presidents dels dos bancs, José María Amusátegui i Emilio Botín, compartiran la presidència del BSCH

Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut

Lateral dret, desenvolupà la major part de la seva carrera de jugador a la Real Sociedad 1956-65 i el Pontevedra 1965-71 Com a entrenador destacà en la Real Sociedad 1975-78 i en les temporades 1978-79 i 1979-80 dirigí el RCD Espanyol En la primera campanya l’equip es classificà vuitè i en la segona el tècnic basc fou destituït després de la tretzena jornada Posteriorment entrenà, entre d’altres, el Llevant, el Mallorca i el Vila-real

S'especialitzà en lepidòpters ropalòcers i, particularment, en els del gènere Zygaena família dels zigènids Durant vint-i-un anys 1957-78 efectuà anualment expedicions d’estudi per la península Ibèrica, fruit de les quals és la seva obra principal, A Field Guide to the Butterflies and Burnets of Spain 1970 Fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978, entitat que li dedicà el volum vuitè de la seva publicació “Treballs” 1988

Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse

Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment