Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Royal Academy de Londres Per la seva relació amb l’actor Garrik, pintà alguns temes teatrals Sobretot, però, es destacà com a pintor de gènere i de retrats Jordi III , coll Reial, Windsor Palace, diversos d’ells a la National Gallery de Londres

Fou capellà de l’arquebisbe Archibald CTait amb una filla del qual es casà i de la reina Victòria, degà de Windsor, bisbe de Rochester 1891 i de Winchester 1896 i arquebisbe de Canterbury 1903 Treballà en una línia ecumènica i, entre altres obres, escriví una biografia del seu sogre

Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra 1671-73 Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes aquestes operacions li valgueren el títol de duc 1702 El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya Nomenat capità…

Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337

Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951

Entre ells cal esmentar Turloch O'Connor 1088-1156, rei de Connacht 1106-56, que fou aird-righ cap suprem dels diversos reis irlandesos el 1120 El seu fill, Rory O'Connor 1116-98, rei de Connacht 1156-86, fou l’últim aird-righ d’Irlanda hagué d’acceptar la sobirania del rei d’Anglaterra Enric II, amb el qual signà el tractat de Windsor 1175

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Fou deixeble del seu pare, Augustus Charles Pugin 1762-1832, dissenyador, amb el qual collaborà en el moblament gòtic del castell de Windsor Fascinat pel gòtic, féu nombroses esglésies en aquell estil a Londres, Birmingham, Manchester i Liverpool El 1836 començà amb ChBarry el nou Parlament de Londres, encarregant-se de la decoració interior Entre els seus escrits es destaquen Gothic Furniture 1835 i Apology for the Revival of Christian Architecture 1843, Glossary of Ecclesiastical Ornament and Costume 1844

Fill d’ Eduard VII , fou educat com a oficial de marina La mort del seu germà gran 1892 el feu l’hereu del tron Donà a la seva dinastia Saxònia-Coburg-Gotha el nom de Windsor Amb la seva discreta actitud política afrontà les greus crisis que protagonitzà —la Primera Guerra Mundial, l’alliberament d’Irlanda i diverses revoltes socials—, i establí el model de la monarquia britànica contemporània El succeí el seu fill Jordi VI

Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi…