Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Albert Besnard
Pintura
Pintor francès.
El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…
Krzysztof Zanussi
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Ha desenvolupat una tasca important en la TV En cinema, ha dirigit curtmetratges i, entre d’altres, els films Struktura Kryształu ‘L’estructura del cristall’, 1969, Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971, Iluminacja ‘Illuminació’, 1972, The Catamount killing ‘El gat mesquer assassí’, 1973, Bilans kwartalny ‘Balanç matrimonial’, 1974, Spirala ‘L’espiral’, 1978, Wege in der Nacht ‘Camins a la nit’, 1979, Kontrakt ‘El contracte’, 1980, Die Unerreichbare ‘Els inabastables’, 1982, Rok spokojnego słońca ‘L’any del sol tranquil’, 1984, Le pouvoir du mal 1985, Wherever you are 1989 i The…
Josep Maria Vilardell i Permanyer
Metge.
Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Josep Marià Riera i Comas
Literatura catalana
Escriptor.
Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50
Cosme Palma de Fontes
Filosofia
Literatura
Humanista.
Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial
Ammenemes II
Història
Tercer faraó de la dinastia XII (1929-1895 aC).
Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’
Pepi II
Història
Faraó de la dinastia VI (~2272-2179 aC).
Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat
Santa Magdalena d’Estela (Piera)
Art romànic
Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la quadra de Cases d’Aguilera, prop de l’actual mas de cal Martí d’Estela Sempre fou una capella depenent de la parròquia de Santa Maria de Piera Les primeres notícies d’aquesta capella corresponen a una deixa testamentària que l’any 1285 feu Pere de Capellades per a l’obra i el millorament de la capella de Santa Magdalena, que es trobava en el lloc anomenat Stella , al costat de la vila de Piera o en un altre lloc on hi hagués un altar dedicat a santa Magdalena, segons el parer del prior dels frares predicadors,…
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a la qual cal atribuir la migrada obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina