Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
teocràcia
Religió
Política
Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat.
Aquest mot fou creat per Josep Flavi per tal de distingir el règim polític hebreu de les altres formes monarquia i democràcia teoritzades per Aristòtil Inexistent històricament, s’ha manifestat en diversos sistemes de hierocràcia o de monarquia divinitzada Pròpia de l’antic Orient, fou portada per Alexandre el Gran a Grècia i d’allà passà a Roma, on August assumí el títol de divus ‘diví’ i instaurà el culte de l’emperador La hierocràcia medieval cristiana és anomenada teocratisme
asmoneu | asmonea
Història
Membre d’una família sacerdotal israelita.
A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC
L’art català
Història
Art
Compendi de la història de l’art del Principat, editat (1955-58) per Aymà SL de Barcelona, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer
Juan Ginés de Sepúlveda
Filosofia
Literatura
Humanista andalús.
Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes
Sebastià Salelles
Història del dret canònic
Canonista, jesuïta des del 1590.
El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614 Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic 1635-39 Fabio Chigi després papa Alexandre VII, el qual en les seves Musae iuveniles Anvers, 1654 l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium SInquisitionis en tres volums, Roma 1651-56
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
Gaspar Torrella
Cristianisme
Metge i eclesiàstic.
Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
Willa Cather
Literatura
Novel·lista nord-americana.
Educada a la Universitat de Nebraska, exercí el periodisme i viatjà per Amèrica i Europa Narrà l’experiència de la immigració contemporània a les zones poc poblades del país Alexander's Bridge ‘El pont d’Alexandre’, 1912, O Pioneers 1913, etc, i més tard reconstruí la colonització de segles anteriors i reflectí en els seus escrits un apropament personal al catolicisme Death Comes for the Archbishop ' La mort s’adreça a l’arquebisbe’, 1927, Shadows on the Rock ‘Ombres sobre el penyal’, 1931
Joan de Castellar i de Borja
Cristianisme
Cardenal.
Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina