Resultats de la cerca

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a…

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…

Amb el Liceu Francès es proclamà campió de Catalunya de segona divisió i aconseguí l’ascens a primera El 1957 fitxà per l’Hispano Francès, amb el qual jugà el Campionat d’Espanya i es proclamà campió de Catalunya aquella mateixa temporada El 1961 fitxà pel Picadero, i a partir de la campanya següent coincidí a l’equip amb els seus dos germans, Santiago i Jorge, amb qui ja havia coincidit en el Ciudad de Madrid Amb aquest equip es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 tornà a…

Central format al Club Handbol Palautordera, el 2000 fitxà pel Club Balonmano Granollers, equip amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment jugà al FC Barcelona 2005-08, de nou al BM Granollers 2008-09, al BM Ciudad Real 2009-11, al BM Atlético de Madrid 2011-13, al HSV Hamburg 2013-14 i el THW Kiel 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Vardar de Macedònia, equip amb el qual guanyà la Copa d'Europa 2017 i la Lliga SEHA 2017, 2018, i la temporada 2018-19 passà a jugar en el Pick Szeged hongarès Guanyà dues Lligues Asobal 2006, 2010, quatre Copes del Rei 2007, 2011,…

Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…

S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió  La Granja  i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida per Calixto…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Començà la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 amb el muntatge de La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca a càrrec del grup de teatre GAT, del qual és cofundador Entre d’altres, ha treballat amb creadors escènics de gran renom internacional que es caracteritzen per un radical segell visual en els seus muntatges, com ara La Fura dels Baus Quartett , de Luca Francesconi, Le Grand Macabre , de György Ligeti o Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny de Kurt Weil i Bertolt Brecht o Calixto Bieito Don Giovanni de W A Mozart, Macbeth , de William Shakespeare o…

Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta 1964 i Vida y paz 1965, sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra 1976, basada en la novella de Jules Verne, Escalofrío 1978, rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man 1979, Mil gritos tiene la noche 1981, Misterio en la isla…