Resultats de la cerca

Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment…

Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut  i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya  1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any…

Constituït al juliol del 1957, nasqué com a resultat de la fusió dels tres clubs més importants de la ciutat la Unió Deportiva Hospitalet, fundada el 1909 el Club Deportiu Santa Eulàlia, fundat el 1950, i el Club de Futbol Hèrcules Hospitalet, fundat el 1953 La primera junta directiva fou presidida per Domingo Peiró, i les vicepresidències foren ocupades pels expresidents dels antics clubs Joan Solana, Pere Guarro i Emili Huguet Debutà a tercera divisió estatal la temporada 1957-58, i a partir de la següent jugà al nou camp municipal, inaugurat al maig del 1958 Jugà tres promocions d’ascens a…

Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern…

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres…

Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’…

Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques Detingut per la seva…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té també la diplomatura en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses ESADE i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard Ha treballat activament en el món de la publicitat Fou membre fundador d’ Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya , i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es feu càrrec de la…

Graduat a l’Escola Superior d’Hostaleria de Madrid El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d’Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d’Aro, i S’Agaró Hotel, entre d’altres Des del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Platja d’Aro 1970-79, impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l’Europa central i del nord, i l’any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava…