Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Manuel Duran i Gili
Literatura
Escriptor i professor.
El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México Treballà com a traductor de l’ONU Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton EUA en literatures romàniques El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale 1960-98, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo 1971, Cuentos y crónicas de Amado Nervo 1971, Tríptico mexicano Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo…
,
José María Valverde Pacheco
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista de este…
Francisco Umbral
Literatura
Escriptor i periodista castellà, de nom de naixement Francisco Pérez Martínez.
Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Esport general
Realitzador cinematogràfic i esportista.
Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo 1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…
,
Martín Rodríguez Sol
Història del dret
Advocat fiscal.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1978, després d’exercir com a fiscal a Guipúscoa, el 1982 s’incorporà a la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Barcelona i exercí als jutjats d’instrucció de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Arenys de Mar President de l’Asociación de Fiscales del 2002 al 2004, al juliol del 2012 fou nomenat Fiscal Superior de Catalunya Al novembre del 2012 obrí diligències contra el diari El Mundo per una notícia suposadament basada en dades de la policia sobre dipòsits del president de la Generalitat Artur Mas, l’expresident Jordi Pujol i altres…
Lluís Aymamí i Baudina
Periodisme
Periodista.
En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista “Futbol”, primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de “Las Noticias”, “El Mundo Deportivo” i “La Nau” Participà en la fundació del setmanari esportiu “La Rambla” 1930 Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a “La Publicitat” i després a “La Humanitat”, on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 L’any 1936 passà a dirigir “La Rambla”, ja convertit en diari polític, i simultàniament també dirigí la segona etapa…
Forges

Forges
© Universitat d’Alacant
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim pel qual fou conegut l’humorista gràfic castellà Antonio Fraguas de Pablo.
Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo , El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…
Quino

Quino
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant humorista argentí Joaquín Salvador Lavado.
Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976 Gente en su…
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista, pedagog i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies, Fundació…
,
Marina Garcés i Mascareñas
Filosofia
Filòsofa.
Filla de l’arquitecte Jordi Garcés , el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya 2002-14 i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya Des d’una posició propera a l’ altermundisme i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina