Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Lluís I de Baviera

Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
Antoni Caparrós i Benedicto
Educació
Psicòleg.
Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives
Elie Nadelman
Escultura
Escultor polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914
Käthe Gold
Teatre
Actriu austríaca.
En 1926-65 actuà a Viena, Munic, Berlín i Zuric sota la direcció d’OFalckenberg, LMüthel i JFehling, entre d’altres Un dels seus papers estrella fou la Gretchen de Goethe, al costat de GGründgens com a Mefist A la dècada dels seixanta començà a treballar per a la televisió Entre els diversos guardons que obtingué cal citar el Hans-Reinhart-Ring 1960 i la Kainz-Medaille 1965
Friedrich Ratzel
Geografia
Geògraf alemany, un dels fundadors de l’antropogeografia i de la geografia política.
En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897
Adriaen Brouwer
Pintura
Pintor de l’escola flamenca barroca.
Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic
Joan Llort Corbella
Vela
Regatista.
S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya juvenil en la classe vaurien 1967 En la modalitat dragó, es proclamà campió d’Espanya absolut 1971 i participà en dos Campionats d’Europa 1971, 1973 En classe snipe, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, on formà tripulació amb Ramon Balcells pare i fill En aquesta classe també competí al Campionat d’Europa 1972
Jules Pascin
Pintura
Nom amb què és conegut Julius Pincas, pintor búlgar naturalitzat nord-americà (1920).
Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva
Mary Ward
Cristianisme
Fundadora religiosa anglesa.
Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra
Lasse Viren
Atletisme
Atleta finlandès.
Especialista de les proves de fons, assolí els títols dels 5 000 i dels 10 000 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972, amb 33264 min, i 27384 min, i en els de Mont-real 1976 amb 132476 min i de 274038 min Assolí el rècord del món en ambdues proves l’any 1972 els 27384 min en els 10 000 m i 13164 min en els 5 000 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina