Resultats de la cerca

Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges

Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir

Cursà estudis de farmàcia Participà 1875 en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra contra els carlins i els cantonalistes, i a Cuba 1876 Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba 1894, on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava 1896, on morí Antonio Maceo Retornat a la península Ibèrica 1897, ascendí a general de brigada 1908 i de divisió 1914 i fou nomenat 1918 conseller del tribunal suprem de guerra i marina

Filla de Felip IV de França , i de Joana I de Navarra Es casà amb Eduard II d’Anglaterra 1308, però s’enfrontà als Despenser, favorits del rei 1320 Amb el seu amant, Roger Mortimer, i el seu fill, el príncep de Galles, fugí a França 1325 En tornar a Anglaterra 1326, aconseguí de deposar el rei 1327 i fou regent del seu fill, el futur Eduard III d'Anglaterra , fins que aquest la desterrà 1330

Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià 1874 i contra els carlins a Navarra i a Catalunya Passà a Cuba 1876-79, i en tornar fou professor de l’acadèmia d’artilleria de Segòvia i, més tard, cap del dipòsit de reserva d’artilleria de Barcelona El 1907 es retirà amb el grau de coronel Autor d’un Prontuario de artillería 1882, molt apreciat, i d' El año militar español tres volums, 1887-92, collecció d’efemèrides

A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia

S’inicià a La Salle Horta i a la UE Horta, abans de passar a l’equip formatiu del Segle XXI 1989-92, amb el qual debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al BF Cornellà, BF l’Hospitalet, CB Santa Rosa de Lima, de nou al BF l’Hospitalet, AD Cortegada, CB Illes Canàries, Universitat Barcelona BF, CB San José de Lleó, Basket Zaragoza, Cadí la Seu d’Urgell, CB Perfumerías Avenida, Uni Girona i Unión Navarra

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n’anaren separant fins al segle XVI tot i que els de…

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…

De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla…