Resultats de la cerca

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

La seva obra se centra principalment en les experiències de gallesos expatriats Y Staffel Ddirgel ‘La cambra secreta’, 1969 i la seva continuació Rhandir mwyn ‘La dolça contrada’ descriuen un grup de quàquers gallesos perseguits que a l’estiu s’exilien a Pennsilvània Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses

Llicenciat en dret a València, s’establí a Madrid, on arribà a magistrat del Tribunal Suprem 1875 Intervingué en l’establiment de la carrera del notariat 1857 i redactà la llei del Notariat 1862 Escriví drames bíblics Sara , 1947 Judith , 1948, poemes èpics La nueva guerra púnica o España en Marruecos , 1860 La mallorquina , 1877, i novelles curtes

Coneguda com a Lali Cistaré Ha estat professora en diversos tallers literaris Ha publicat les narracions La burra espatllada 1981 i Ja no queden oliveres 1987, la narració breu Com els testos a les olles 1992, premi Recull 1991 representada en teatre, 1996 i les novelles Ngolo Ngolo al país dels baobabs 1992 i Bouquet imperial 1999

La seva trajectòria literària s’ha centrat en la narrativa És autor dels reculls de relats Els habitants de la tragèdia 1986 i Els penitents 1991, entre d’altres També ha publicat novelles com ara El perseguidor d’ombres 1993, premi Joanot Martorell de Gandia 1992 i El laberint de les tres corones 1993, destinada a un públic juvenil

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Després de les seves primeres novelles es decantà per les narracions de gènere naturalista i s’inspirà en la situació social de la dona i en els costums amorosos de les classes mitjanes o elevades Les demivierges , 1894 Lettres de femmes , 1897 Les Don Juanes , 1922, etc Membre de l’Académie Française 1909, en els seus darrers escrits desenvolupà un moralisme accentuat

El 1943 fou empresonat per la seva actitud pacifista Atret pel marxisme, el 1947 ingressà al partit comunista, que deixà el 1964 Ambientades en el Japó de la postguerra, les seves novelles, entre les quals Kurai e ‘El quadre negre’, 1946, Shinkû-chitai ‘Zona de buit’, 1952 i Hokai kankaku ‘Sensació de catàstrofe’, 1952, palesen una clara intenció antimilitarista i antiautoritària