Resultats de la cerca

Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró…

L’església és dedicada a sant Vicent

La seva església és dedicada a sant Vicent

El 1952 fou creada la parròquia Sant Vicent

Es comunica per carretera amb Sant Vicent de Raspeig

El seu membre més sobresortint fou Joan Dessí i Queixalós documentat del 1585 al 1599, beneficiat de la seu de Tortosa —fill del pintor Joan Dessí i net del primer membre de la nissaga establerta a Tortosa, Vicent Dessí — que contractà el retaule de la capella del Sagrament 1576 de la seu conservat en part a la capella del palau episcopal Del 1599 data el seu retaule per a la casa del consell, del qual formaren part l’oli La Mare de Déu dels Procuradors a la casa de la ciutat, del qual encara no s’ha confirmat l’autoria, i altres peces, guardades al Museu de Tortosa Uns altres…

Impulsada a l’inici per l’esperit del concili II del Vaticà, ha dut a terme una tasca sostinguda de reconeixement i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes, a més de tractar una gran quantitat de temes, centrats sobretot en la realitat valenciana Ha estat dirigida per Josep Antoni Comes Ballester 1976-87, Emili Marín Soriano 1987-94 i 1998-2009, Vicent Cardona Puig 1994-98 i, des del 2010, per Vicent Boscà Perelló El 1987 inicià la publicació del suplement  Quadern , dedicat a temes monogràfics, i el 1989 llançà una sèrie…

Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…