Resultats de la cerca

Tigre es troba al Delta de Paraná i és una destinació turística i de cap de setmana, accessible amb serveis d’autobús i tren, inclòs el pintoresc Tren de la Costa

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Descendent d’una família d’illusionistes d’origen holandès coneguts des del sXVII, aprengué l’ofici del seu pare Theodore Bamberg Okito 1875-1963 Després d’actuar amb ombres xineses pels EUA, Europa i l’Amèrica del Sud, estrenà el primer espectacle propi el 1929 al Teatre San Martín de Buenos Aires, i la seva combinació de números d’humor i illusionisme el projectaren internacionalment Actuà a Barcelona dos cops, a l’inici de la dècada de 1930, i participaren en el seu espectacle altres mags importants del moment, com el català Roden Als anys quaranta realitzà sis pellícules a Mèxic…

Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…

Creat l’any 1889, el 1994 és dissolgué i el seu territori fou dividit en tres nous partits José C Paz, Malvinas Argentinas i San Miguel

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions