Resultats de la cerca

Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA

L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc

Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans

Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques

Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354

Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt

A la Segona Guerra Mundial comandà el cos expedicionari anglès a Noruega 1940 i les forces britàniques de l’Índia Posteriorment substituí Wavell en el comandament de les forces de l’Orient Mitjà 1941-42 i d’Àfrica, on fou derrotat per Rommel resistí després a El-'Alamein El 1943 retornà a l’Índia, on acabà el servei actiu 1947

Mestre Internacional, fou campió de Catalunya 1996 També guanyà el Torneig Clàssic Internacional de Sant Martí 2012 i aconseguí tres subcampionats de l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 1995, 1999, 2013 A més de ser jugador durant molts anys de la Unió d’Escacs Montcada, també en fou directiu i organitzador de l’Obert Internacional Ciutat de Montcada