Resultats de la cerca
Es mostren 2501 resultats
Robert Brasillach
Literatura catalana
Escriptor.
Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française” Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis 1934 A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme a la novella Les sept couleurs , 1939, evoca un congrés de Nuremberg escriví la crònica Le siège de L’Alcazar , 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la collaboració amb Alemanya durant la…
Josep Maria Farré i Moregó
Història
Política
Història del dret
Notari, jurista i polític.
De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…
Santiago Derqui
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat argentí.
Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat fou organitzat…
William Edward Burghardt Du Bois
Història
Política
Polític nord-americà.
Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In…
Guillem de Mont-rodon
Cristianisme
Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’elogià per la…
Karl Menger
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
Doctorat 1924 a la Universitat de Viena, el 1927 en guanyà la càtedra de geometria que, després d’una estada a la Universitat d’Amsterdam 1925-27, ocupà fins el 1938 Aquest mateix any s’exilià als EUA, on fou professor a la Universitat de Notre Dame fins el 1948, que passà a l’Illinois Institute of Technology Formà part activa del “cercle de Viena” i aportà avenços fonamentals a la matemàtica del s XX Cal destacar la seva creació de la teoria de la dimensió, així com les seves contribucions a la teoria d’espais mètrics reals i probabilístics, geometria, àlgebra de funcions,…
Antoni Barata
Història
Dret
Advocat i polític.
Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la junta superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona 1808 Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès Més tard, durant el Trienni Constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí 1821-22 El 1834, com a sotsdelegat de foment,…
Swazilàndia 2013
Estat
Jan Sithole, un dels dirigents opositors més reconeguts per la seva denúncia de la monarquia absoluta de Mswati III, va entrar al Parlament després de les eleccions celebrades el 20 de setembre En la consulta es van elegir per sufragi universal 55 diputats dels 65 de la cambra baixa i 10 dels 30 senadors Tanmateix, com que els partits polítics estan prohibits des de fa quaranta anys, els candidats, que havien de ser avalats per les autoritats tradicionals, es van haver de presentar sense filiació política La formació de Sithole, el Partit Democràtic de Swazilàndia SWADEPA, va demanar als…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…
Esporles

Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma El 42,92% del terme és conreat hi predominen els conreus de secà 1 467 ha, 95,68% el regadiu hi ocupa només 66 ha 4,32% a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent Al secà es destaquen les oliveres 597 ha a les parts altes i muntanyoses, els garrofers 435 ha, els ametllers 335 ha, els cereals 80 ha, les figueres 8 ha i altres arbres fruiters 12 ha A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins 619 ha i alzines 898 ha i la garriga 318 ha La ramaderia,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina