Resultats de la cerca
Es mostren 4462 resultats
José Villegas Cordero
Pintura
Pintor andalús, deixeble d’Eduardo Cano i José Romero.
Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec
Sei Shōnagon
Literatura
Escriptora japonesa.
Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort
Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole
Publicació fundada l’any 1835 a Perpinyà com a òrgan de la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins el 1843 el títol de ‘Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan’).
Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement Des del 1881 hom hi publicà texts en català Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise , de Pere Vidal i Josep Calmette 1906, i la taula general de matèries 1966 L’havia precedit el ‘Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales’, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del…
Diwan
Nom que reben les escoles d’immersió lingüística en bretó a la Bretanya.
La primera escola infantil Diwan es creà el 1977, el 1980 s’amplià a escola primària i el 1988, a secundària El curs 2003-04 tenien 2 761 alumnes, repartits entre 33 escoles d’ensenyament primari, 3 escoles d’ensenyament secundari, 2 escoles concertades i 1 institut Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment reben el suport financer de l’administració regional i nacional El 1996, les escoles Seaska basques, les Diwan bretones, les Bressola nord-catalanes i les ABCM alsacianes van formar l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
Àngels Margarit i Viñals
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010
Manuel García Morante
Música
Compositor i pianista.
Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels
Rinaldo Alessandrini
Música
Clavecinista, organista i director d’orquestra italià.
Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’òpera als…
Zehar
Butlletí de la institució cultural Arteleku que es publica en castellà i en basc.
Aparegué per primera vegada al final del 1989, i en la seva etapa inicial 16 números, coordinat per Maya Aguiriano, volgué ésser una revista d’informació artística A partir de l’agost del 1992 inicià una segona etapa 12 números, s’hi incorporaren nous collaboradors i es volgué convertir en un espai de pensament i memòria Al mes d’octubre del 1995 començà la tercera etapa, sota la direcció de Miren Eraso, que consolidà la publicació com a vehicle d’opinió i de debat, incorporà els interessos de la comunitat artística més propera i amplià la participació, dins una voluntat de reflexió crítica
mètode dels elements finits
Matemàtiques
Mètode numèric per a resoldre problemes d’equacions diferencials en derivades parcials.
Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la geometria del…
Alexandre Cardunets i Cazorla
Baixada de Santa Clara, Barcelona, Dibuix d'Alexandre Cardunets
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina