Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
Tatiana Rouba Bieniarz
Natació
Nedadora.
S’inicià al Club Natació Montjuïc, amb Jordi Murio L’any 2000 guanyà la medalla de plata en 200 m estils als Campionats d’Espanya absoluts, i fou becada per a entrenar-se amb Joan Fortuny al CAR de Sant Cugat durant quatre temporades El 2001 baté el rècord d’Espanya de 100 m estils a l’hivern i conquerí l’or dels 200 m a l’estiu El mateix any passà al Club Natació Catalunya i, el 2004, fitxà pel Club Natació Palma Fou multicampiona d’Espanya i establí nombrosos rècords estatals i, en piscina llarga, cinc vegades el de 100 m lliure, dues el de 200 m lliure i una el de 200 m estils…
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia serveixen per a la…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la…
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
llengües balcàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües que comprèn essencialment el grec modern, el romanès, el búlgar i l’albanès.
El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb…
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es caracteritzen perquè a l…
Mikhail Jurjevič Lermontov
Literatura
Poeta rus.
Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb un recull de relats,…
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels…
Necròpoli de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan disposades una al costat de…
Vila medieval de Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina