Resultats de la cerca

Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem , construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir

Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera

Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…

Situació Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó V Hurtado L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts Mapa 255M781 Situació…

Situació Un aspecte de les ruïnes del Castell, del qual resta algun mur M Anglada Les restes del castell de Mataplana es troben al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG277795 Hom hi pot arribar per la mateixa pista que porta al santuari de Mogrony des de Gombrèn Passada la casa del pla de la Molina, cal deixar aquesta pista per agafar el camí que porta a la collada del pla de l’Espluga Al costat de l’església de Sant Joan de Mataplana, hom trobarà les ruïnes d’aquest castell JVV Història Aquest castell es trobava situat al comtat de…

Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…

Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…