Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
bemba
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels pobles bemba, lunda i lamba.
Amb 2 300 000 parlants 1982 és, a més, una de les principals llengues de cultura del grup bantú Presenta un interès especial pel fet de posseir les formes més acostades al bantú comú per aquesta raó Malcolm Guthrie situa en territori bemba el focus protobantú
llenguado

Llenguado
Hans Hillewaert (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels solèids, que pot atènyer fins a 45 cm de longitud, té el cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret del cos.
Les aletes parelles i la caudal són reduïdes, i a la vora externa de l’aleta pectoral té una taca negra Habita als fons arenosos, a una profunditat de 10-70 m És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada
moixina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels escil·liorínids, d’1,5 m de llargada màxima, de color gris amb grans taques brunes al dors.
Es caracteritza per una sèrie d’escates de perfil serrat al peduncle caudal i per la cavitat bucal, de color negre És ovípar i habita als fons fangosos pregons, fins a 1 000 m, on s’alimenta de petits peixos i crustacis És comú a la Mediterrània
rascló
Rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
Joan Domingo i Arnau
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808
verdum
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14,5 cm, de color verd d’oliva, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i de la cua grogues, les potes rosades i el bec robust i blanquinós.
La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina