Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
vestició
Cristianisme
Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació.
Excelsior
Setmanari
Periòdic en castellà (1931-36) aparegut a Eivissa com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal.
Es decantà, en política, cap a la dreta Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet director, Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de collaboradors joves
Robert Browne
Cristianisme
Reformador religiós anglès, de l’Església anglicana, fundador d’una congregació o un grup independent no conformista (brownistes), del qual sorgí el congregacionalisme.
Escriví A book which sheweth the life and manner of all true christians ‘Llibre que mostra la vida i les maneres de tots els veritables cristians’, Middleburg 1582
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard,…
trapenc | trapenca
Cristianisme
Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.
Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe Normandia, A-JLe Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals i la importància donada als treballs agrícoles Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres La Revolució…
Joan Rosselló i Lliteras
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968 i delegat episcopal del…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava…
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de Germans Maristes de l’Ensenyament, congregació de germans de vots simples fundada el 1817 pel sacerdot francès Marcellin Champagnat.
L’institut, aprovat per Pius IX el 1863, té com a finalitat l’educació cristiana de la joventut El 1970 tenia 9 052 religiosos, establerts en 84 estats 858 cases, amb 416 184 alumnes La primera comunitat dels Països Catalans, per on s’introduïren a l’Estat espanyol, fou la de Girona, el 1887 La seva expansió fou molt ràpida Des del 1910 tenen un seminari i casa de fundació a l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes Tenen actualment cases als Països Catalans, dividides en les províncies de Catalunya i de Llevant
Josep Bassa i Virgili
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor, abat de Santes Creus, vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina