Resultats de la cerca
Es mostren 2512 resultats
Andrea del Castagno
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea di Bartolo di Somone.
L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres actualment a…
Antonio Fraguas y Fraguas
Història
Erudit gallec.
Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…
cantiga
Música
Cançó monòdica medieval o poema compost per a ésser cantat, indistintament de caràcter religiós o profà, en llengua vulgar, sobretot galaicoportuguès, característica de la Península Ibèrica.
Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…
Joan Villadelprat Bernal
Automobilisme
Enginyer automobilístic.
Es formà com a mecànic de competició als tallers de Flash-Montlhery, que fabricava els Martini de la Fórmula 1430 Passà a l’equip Racing for Spain 1979-80 de la Fórmula 3 que competí a la Gran Bretanya A continuació, entrà a l’equip Project Four de Ron Dennis, que se l’emportà quan es quedà McLaren, i fou el primer mecànic català que arribà a la Fórmula 1 Fins el 1987 fou el cap de mecànics dels cotxes dels campions del món Niki Lauda, primer, i Alain Prost, després Passà a Ferrari 1988-89 com a cap de mecànics, marxà a Tyrrell com a cap d’equip i després passà a Benetton com a director d’…
Joan Vila Berga
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…
Benet Joanet Jiménez
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Destacà en el juvenil del RCD Espanyol i a mitjan temporada 1954-55 passà a formar part del primer equip Les dues campanyes següents fou cedit a l’Europa, a tercera divisió, i a continuació fitxà pel Saragossa, on jugà dues temporades 1957-59 sense jugar cap partit oficial En rebre la baixa del club aragonès retornà a l’Espanyol fins a la temporada 1964-65 Aquesta darrera actuà cedit a l’Europa, a segona divisió Al principi de la campanya 1960-61 també fou cedit durant un mes al Terrassa Amb l’Espanyol disputà 62 partits de Lliga Descendí a segona divisió la temporada 1961-62 i ascendí a la…
Estudios
Història
Publicació mensual anarcosindicalista en castellà, apareguda a València en 1929-39, editada per J.Juan Pastor com a continuació de «Generación Consciente» (Alcoi, 1923-25; València, 1925-28).
De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez
Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca
Institució docent fundada l’any 1799 per la Societat Mallorquina d’Amics del País, continuació de l’Escola de Matemàtiques fundada el 1779 per la mateixa societat.
El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona
Escola del Treball
Institució autònoma dins l’Escola Industrial, creada el 1913 per la diputació de Barcelona com a continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis (1873).
Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’Institut Català de…
Paris-Match
Setmanari
Setmanari informatiu francès fundat a París, el 1949, per Jean Prouvost, com a continuació del setmanari esportiu Match, fundat el 1926 i desaparegut durant l’ocupació nazi.
Els seus reportatges, profusament illustrats, fets amb riquesa de mitjans i perfecció tècnica, n'han fet una revista internacional El 1976 fou adquirit pel grup Filipacchi El 1990 el tiratge era d’uns 700 000 exemplars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina