Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
Castelló de Tor
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Llesp Fins a la fi de l’Antic Règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida
producte
Economia
Resultat del procés productiu.
Hom distingeix el resultat essencial d’un procés complet de producció, o producte principal, dels secundaris i subproductes que poden derivar-se d’aquell També cal diferenciar el producte acabat, llest per a ésser consumit, d’aquells productes semielaborats, la utilització dels quals depèn d’un tractament posterior
Adra
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, estès entre Las Alpujarras i la Costa del Sol.
Als contraforts de la Sierra de Gádor, és un centre agrícola canya de sucre, bleda-rave, cereals, vinya i fruiters i mercat comarcal, amb una indústria que depèn de l’agricultura conserves, central sucrera, farines Pel seu port de pesca i cabotatge exporta plom de les mines de Berja
autoeducació
Educació
Educació realitzada per un mateix.
L’eficàcia de tota educació depèn de l’esforç personal d’educació En els mètodes de Montessori, Delcroly, Projectes, Dalton i Winuetka, entre d’altres, els alumnes s’autoeduquen per mitjà de la realització de tasques individuals i collectives amb l’ajut de materials orientadors del treball, autocorrectors, etc
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament,…
Sant Sebastià de Buseu
Despoblat
Despoblat del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén.
És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà
demanda evaporativa de l’atmosfera
Ecologia
Dèficit de la pressió de vapor d’aigua d’una massa d’aire mesurat en mil·libars de mercuri.
Es calcula fent la diferència entre la quantitat de vapor d’aigua total que pot contenir la massa d’aire i la quantitat d’aire que conté realment La demanda evaporativa depèn, principalment, de la temperatura, del grau d’humitat atmosfèrica i del règim de turbulències de les masses d’aire
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
vanadat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina