Resultats de la cerca

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta des del 1996 i a la Unió Excursionista Urgellenca des del 2003 S’inicià en els esports de muntanya durant els estudis a l’INEFC, on practicà l’esquí de fons i les curses atlètiques Forma part de la selecció catalana de curses de muntanya des del 2001, amb la qual ha estat tres cops campiona del món per equips En l’àmbit individual, també assolí un títol mundial 2004 i un subcampionat 2003

Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008

Fundada el 1930 per treballadors de Can Fabra, fou pionera en l’organització de rallis d’alta muntanya, dels quals ha celebrat més de quaranta edicions És sòcia fundadora de l’Associació Senders de Catalunya i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès Té més de 600 socis i les seccions d’esquí, escalada i alta muntanya, BTT, fotografia i espeleologia, aquesta constituïda pel Grup d’Exploració i Recerca Subterrània El 2005 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions

Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arièja Vora el riu es troba el nucli de població fronterer i l’estació d’esquí del Pas de la Casa Aquest territori, esdevingut andorrà a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, fou llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans sentències del consell superior de Perpinyà, del 1776, i del consell reial de Tolosa, del 1835

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Fou fundada l’any 1959 a redós de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, per la dificultat existent d’establir-se com a entitat independent Organitza els aplecs de la Font del Querol i del Santuari de Montgrony El 6 de març de 1971 es desvinculà de la UEC El 1972 s’adherí a la Federació Catalana de Muntanyisme i el 1974 creà la secció d’esquí També té grups d’escalada, organitza curses de muntanya i gestiona el rocòdrom municipal, creat el 2003

Especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport 1993 És metge de l’esport al Consell Català de l’Esport Fou responsable mèdic dels equips olímpics de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern des del 1991, assessor mèdic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya És integrant del comitè mèdic de la Federació Internacional d’Esquí Presidí la Societat Catalana de Medicina de l’Esport SCME des del 2006 fins el 2011

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

El nom prové del terme marche , utilitzat pels francesos per a arriar els animals de tir i que els anglosaxons adoptaren amb el so mush El conductor del trineu és conegut com múixer Aquest pot menar un tir d’entre vuit i dotze gossos des d’un trineu de dimensions més grans que el que s’utilitza en la pulca, una especialitat en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu en el qual només va el conductor Una variant del múixing és l’esquijòring, en què un o diversos gossos tiren d’un esquiador mitjançant una corda També es pot practicar el múixing sobre terra amb un kart, un tricicle o una…