Resultats de la cerca

De molt jove collaborà en publicacions expressionistes Aktion i Die Neue Kunst El 1919 ingressà al partit comunista alemany En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron ‘El cadàver damunt el tron’, 1925 i la novella Levisite oder Der einzig gerechte Krieg ‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926 fou processat per altra traïció El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’installà a l’URSS En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form , fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura 1954-56 Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica popular Neue…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un…

Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’Urgell en mans…

Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova planta priorat de…

En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617 Sota la…

Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec…

Fuster, s’uní en 1923-24 al grup de Los Solidarios i s’exilià pel juliol del 1924 a França, des d’on intervingué en l’organització del moviment de Bera de Bidasoa novembre del 1924 Després anà a Mèxic per acompanyar Durruti i Ascaso en l’anomenada expedició americana El 1927 fou detingut a París, juntament amb aquells, arran del fracassat atemptat contra Alfons XIII Tornà a Barcelona el 1931, formà part del grup Nosotros i tingué una especial actuació en el moviment insurreccional del gener del 1933 A partir del juliol del 1936 encapçalà la columna Ascaso, que atacà Osca, així com la…

Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre…

Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses…

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a Ciutat de Mèxic…