Resultats de la cerca

Jugava de mig ala i també de defensa La dècada de 1920 milità a l’Espanya, el Gràcia i el Terrassa Amb l’equip gracienc aconseguí l’ascens a la primera categoria del Campionat de Catalunya la temporada 1923-24 i actuà amb el Terrassa la campanya 1927-28, també a la màxima categoria del futbol català Formà un cop amb la selecció catalana 1924, en un partit disputat a Sarrià contra l’Espanyol, en homenatge a l’exjugador espanyolista Loredo

Passà per diferents clubs entre el 1971 i el 1980 Un cop retirada, fou entrenadora del Centre de Tecnificació de la Foixarda, del Club Gimnàs Llenas, de l’Associació Esportiva Gràcia i del Club Gimnàstica Artística Tasili L’any 1993 aconseguí la categoria de jutgessa internacional de la Federació Interna-cional de Gimnàstica L’any 2000 entrà a la junta directiva de la federació catalana i assumí el càrrec de directora de l’Escola Catalana de Gimnàstica de la federació

Comunica amb el golf de Veneçuela per un canal d’uns 50 km de longitud Amb uns 14 000 km 2 d’extensió, és un dels més grans del món i el més gran de l’Amèrica del Sud La profunditat màxima és de 50 m Les seves costes són baixes i pantanoses Hi ha importantíssims jaciments de petroli, amb més de 4 000 pous Els ports principals són Maracaibo, a l’W, i Alta Gracia i Puerto Miranda, a l’E

Se celebra el dia de Sant Jordi alternatiu proposat per la Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes davant la impossibilitat de celebrar-lo en la data habitual a causa del confinament imposat per la covid-19 Una setmana abans, per tal d’evitar els contagis, totes dues entitats acorden cancellar l'espai comú de parades que tenien previst installar per tot el passeig de Gràcia de Barcelona La majoria de llibreries també renuncien a les parades al carrer

El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70

Eren formades per militars, funcionaris, comerciants, etc, i s’ocuparen de mantenir l’ordre públic i d’aplegar recursos per a lluitar contra els carlins La de Barcelona intervingué en la reobertura i el funcionament de la seca de Barcelona moneda catalana Foren suprimides pel govern al principi de l’any 1837 Durant la Insurrecció Centralista de Barcelona, l’any 1843, fou constituïda a Gràcia una nova Junta d’Armament i Defensa per a collaborar al setge de la ciutat

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme