Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els…
Camp i ciutat els anys de la postguerra
Mostra de productes agrícoles exhibida per la Sección Femenina, Lleida, 15-5-1947 APP / XGG Després de la Guerra Civil, el procés d’urbanització que s’havia produït el primer terç del segle XX es va detenir arreu Els anys quaranta han restat en la memòria collectiva com anys de gana i de misèria, però al camp totes dues es podien combatre amb majors possibilitats d’èxit que a la ciutat Aquesta realitat explica que a les illes Balears l’ocupació agrària —que ja havia augmentat significativament durant la guerra— encara s’ampliés més al País Valencià, la població ocupada a l’agricultura també…
Castell de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons ECSA - J Bolòs Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en…
Les màquines de vapor fixes de La Maquinista Terrestre i Marítima, SA
Gravat dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima vers el 1882 ECSA L’estrena de la fàbrica Bonaplata, el 1833, el primer viatge del vaixell El Balear, el 1834, i la inauguració del ferrocarril de Mataró, el 1848, simbolitzen l’inici de l’era del vapor a Catalunya La nova energia va renovar les velles indústries i en va crear de noves La metallomecànica ha estat la més rellevant de les darreres A més d’aplicar-se a la producció de maquinària diversa i altres articles de metall, alguna empresa s’ha atrevit amb els motors mateixos Destaca entre totes La Maquinista Terrestre i Marítima,…
El cas dels Catalans
Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…
El papa i les finances del General
La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…
La Gran Guerra i el catalanisme
A l’estiu del 1914, les tensions polítiques i econòmiques entre les grans potències europees es van desbordar violentament en l’anomenada Primera Guerra Mundial A Catalunya, com a la resta de l’Estat espanyol, s’establí un debat, bàsicament intellectual, entre els partidaris de la Triple Entesa i els dels imperis centrals, anomenats aliadòfils i germanòfils, respectivament Les esquerres es van identificar majoritàriament amb la causa aliada, mentre que nuclis importants de les dretes ho van fer amb els imperis centrals Aquest enfrontament es limità sobretot a classes mitjanes, sectors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina