Situació
Vestigis de la torre circular, amb l’antiga església de Sant Piri al fons.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat a més de 1 600 m d’altitud, al cim d’un turó, damunt del poblet actual de Tor. Des de la fortificació es devia controlar la vall, que permet amb força facilitat una comunicació entre Andorra i el Pallars, pel port de Cabús.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH686147.
Si seguim la carretera que s’enfila per la Vall Ferrera, passat el poble d’Alins, surt a mà dreta una pista de terra, llarga però transitable, que mena al poblet de Tor. Del costat de les cases, cal seguir una torrentera, el barranc de Vall Peguera, travessar-la per una passera i, fent una petita volta per darrere el turó, enfilar-se fins a l’església de Sant Pere i el castell. En el darrer tros, aquest caminet, en part, és tallat a la roca, on es dibuixen els graons. (JBM-JJBR)
Història
Per la seva posició d’avançada oriental de la Vall Ferrera, dominant el pas a la vall d’Andorra, el castell de Tor es vincula als pobles de l’altre vessant del massís (vall de Sant Joan, valls d’Andorra) com un domini pràcticament exclusiu dels Caboet exercit en nom del bisbe d’Urgell. El primer esment del castell de Tor és del 1102.
El bisbe d’Urgell apareix successivament com el garant de la integritat del patrimoni dels Caboet. En una concòrdia del 1186, el bisbe Arnau, per preservar els drets de Bertran de Tarascó, fill d’Arnalda de Caboet, encomanà al vescomte Arnau de Castellbò, segon marit d’Arnalda, la vall de Caboet, els castells d’Ars i de Tor i el feu d’Andorra, amb la condició que en cas de divorci o separació els béns quedessin sota el domini de la seva muller.
Un nou tractat signat entre Arnau de Castellbò i el bisbe d’Urgell, amb la mediació del comte d’Urgell, reconegué l’any 1206 els drets de l’església d’Urgell sobre els béns procedents de la casa de Caboet. El bisbe infeudà a Ermessenda i al seu pare Arnau de Castellbò la vall de Caboet, els castells de Podol i Serra, Puig, Trogó i Soler, i la vall de Sant Joan amb els castells de Tor i Ars, i el feu d’Andorra, exceptuats els dominis que en aquells territoris corresponien a les esglésies d’Organyà i Urgell. Per la seva banda, el vescomte i la seva filla definiren tots els greuges, danys i injúries infligides a l’església d’Urgell, i s’obligaren a la prestació d’homenatge, potestat, serveis d’host i cavalcada, etc.
Tor passà amb la resta del vescomtat de Castellbò a les mans dels Foix. L’any 1253 Bernat d’Alb cedí al comte Roger IV de Foix els drets que posseïa a Adraén, Trejuvell, la vall d’Hortons, i el territori comprès entre el castell de Tor i el Pont de la Massana, en canvi, de diverses possessions a la Cerdanya.
Tor formava part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò. Sis anys després de la invasió gascona del 1513, Pere Tragó en feia la següent descripció: “Lo lloch de Tor és situat en la sumitat de la montanya, prop lo gran port de Bahet e molt prop de Gascunya confini a la vall de Vich de Sos, que es del comdat de Foix. No és vila closa. Sobre lo lloch havia una bella torre redona molt fort e difícil de expugnar: és estada derribada aprés de la apreensió del vezcomtat”. (PBM)
Castell
Planta del conjunt amb el fossat, la torre i la base d’altres dependències, dalt de l’esperó rocallós, que s’alça a plom sobre la població.
J. Bolòs
Del que havia estat l’antic castell de Tor, actualment resta una torre de planta circular, un recinte, situat a l’est de la torre, i un notable vall, que separa la fortificació de la zona de l’església, que s’alça més cap a l’oest, al cim d’aquest mateix pujol.
La torre de planta circular té un diàmetre intern de 250 cm i unes parets que fan, a la part baixa, 130 cm. A només 1 m del nivell del terra actual hi ha un petit relleix i el mur perd 25 cm. L’alçada total actual és de 4,3 m. Es conserva especialment la part nord-oest de l’edifici. És fet amb llicorelles, tal com és usual en aquesta comarca, però, en aquest cas, unides amb morter de calç, fet excepcional en aquesta comarca, ja que aquest material segurament es degué haver de portar de força lluny. A la paret s’observen diverses línies de forats, segurament per a fer la bastida per a la construcció.
A uns 5,75 m cap a l’est, al final d’una roca, comença una sala bàsicament rectangular, que fa 7,30 m de llarg per 3,75 m d’ample. Més enllà hi ha un recinte amb formes arrodonides, que té una amplada d’uns 7,5 m i una longitud de prop de 9 m. El gruix d’aquests murs és de només 50 cm. Al seu interior hi ha un compartiment transversal. A la sala rectangular els carreus són de pedres calcàries poroses, segurament portats de lluny i aprofitats. No és pas segur que algunes de les construccions d’aquest recinte no siguin per al bestiar o bé fetes durant la Guerra Civil de 1936-39.
Pel que fa a la datació de la torre, tot sembla indicar que pertanyia a un castell de cap al segle XI, i que degué ésser feta en el marc de la feudalització de la societat que es produí en aquest moment. En aquest indret tan elevat, fou segurament la torre —aquesta o una altra— el que donà nom al lloc. L’existència d’aquesta torre de planta circular, com la d’algunes altres (Escaló, Espot) en aquestes comarques, s’ha de posar en relació amb la difusió de les torres d’aquest tipus a Catalunya, no sols als indrets de frontera, on es degueren imposar primerament, sinó també a les terres interiors.
Interessant vall excavat a la roca, ben a prop de la torre del castell.
ECSA - J. Bolòs
El vall que hi ha a uns 11 m a ponent de la torre és un dels elements més espectaculars de la fortificació. Malgrat que és un element comú a molts d’aquests castells o cases fortes del Pallars, en aquest cas té unes mides molt notables. Fa una amplada d’uns 3 m, té una longitud d’uns 13,5 m i la seva profunditat oscil·la entre els 6 i els 8 m. Tot el vall és tallat a la roca i separa perfectament la punta del turó on hi ha el castell de la resta.
Al vessant sud de la penya on s’alça la fortificació, força abrupta, hi ha restes de parets, de “palmars”, cosa que fa pensar que els habitatges primitius devien ésser situats prop de la fortificació, a redós seu, de fet, en un indret més assolellat que l’actual, proper al riu. Així mateix, la gent del país ens ha fet saber la troballa d’ossos humans al costat de l’església del castell. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 739-740
- Miret, 1900, pàgs. 142-144 i 155, 210-211
- Bonnassie, 1979-81, vol. I, pàgs. 191-193
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1475
- Tragó, 1982, pàgs. 45-46, 51, 54 i 58
- Camp, 1983, pàg. 46
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1199b, pàgs. 28-30
- Buron, 1989, pàg. 211
- Butlletí de l’APVF, 1992, núm. 14, pàgs. 125-126.