Resultats de la cerca
Es mostren 2183 resultats
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
ratafia

Elaboració de ratafia
daniel julià lundgren (CC BY-SA 2.0)
Begudes destil·lades
Licor d’una graduació alcohòlica de 26-29° i un contingut de sucres entre 200-300 g/l que té com a base la maceració de nous verdes (i d’altres components) durant un temps mínim de dos mesos, després dels quals és envellit tres mesos pel cap baix en botes de fusta.
N’hi ha un tipus, anomenat lleuger , que té un contingut alcohòlic inferior als 23° i menys de 200 g/l de sucres Els processos d’elaboració i les característiques de la ratafia són regulades legislativament
bosc de la Rabassa
Muntanya
Bosc de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa
, a 2 169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.
La riera de la Rabassa , que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
baronia de Benidoleig
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig (Marina Alta), la qual fou vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.
Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
Hedwig Reicher-Kindermann
Música
Mezzosoprano -després soprano- alemanya.
El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R Wagner i A…
David Maria Sassoli
Política
Polític italià.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Florència Periodista, des del 1992 s’especialitzà en noticiaris televisius, i el 1999 començà a treballar als telenotícies de la RAI, on des del 2007 ocupà càrrecs en informatius Afiliat al Partito Democratico PD, el 2009 fou elegit diputat al Parlament Europeu i, dins del Partit Socialista Europeu , fou portaveu del PD durant la legislatura 2009-14 Reelegit el 2014, fou vicepresident de la cambra europea El 3 de juliol de 2019 fou elegit president del Parlament Europeu en successió d’ Antonio Tajani , després d’un acord entre els estats…
Vincenzo Ruffo
Música
Compositor italià.
Es formà a la catedral de Verona, probablement al costat de Biagio Marini Ordenat de sacerdot l’any 1531, entre el 1542 i el 1546 estigué al servei de la capella musical milanesa del governador, el marquès Alfonso d’Ávalos L’any 1547 retornà a Verona, on residí fins el 1563 Durant aquest temps ocupà els càrrecs de mestre de capella de l’Accademia Filarmonica 1551 i de la catedral a partir del 1554 L’any 1563 fou cridat a responsabilitzar-se del magisteri de capella de la catedral de Milà, càrrec en el qual es mantingué fins el 1572 Després del seu pas per Milà ocupà llocs menors a Pistoia,…
Antonio Smareglia
Música
Compositor italià.
Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna 1903, Abisso…
Montserrat Palau i Martí
Etnologia
Etnòloga.
Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París Es doctorà amb un estudi sobre etnologia africana Ha publicat l’obra Andorra 1967
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina