Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
jurisdicció universal
Dret internacional
Figura jurídica d'alguns estats per la qual l’ordenament jurídic permet encausar persones d'estats tercers acusats de crims especialment greus, com ara crims contra la humanitat o genocidis.
universitat
Història
A la baixa edat mitjana, corporació, especialment comunitat veïnal i professional, dotada d’alguna organització i règim jurídic, bé que rudimentari, com, per exemple, la Universitat de Prohoms de Ribera
.
potestat reglada
Dret
Exercici d’una facultat que exclou l’apreciació subjectiva de l’administració en preveure i determinar l’ordenament jurídic totes les seves condicions, els seus termes i les seves conseqüències.
codi de conducta sobre el comerç d’armes
Militar
Instrument polític i jurídic que serveix per a establir uns criteris mínims que han de respectar els productors i exportadors d’armes per a poder exportar béns i serveis militars.
El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional
clàusula codicil·lar
Dret civil
Clàusula testamentària en la qual, com a mesura de precaució, s’establia que, si aquell acte o instrument no podia valer com a testament, tingués el valor jurídic de codicil.
Avui, amb la Compilació del dret civil català, ha caigut en desús, puix que d’una manera expressa hom hi estableix que tots els testaments ineficaços són considerats codicils, sense necessitat de clàusula codicillar, mentre reuneixin les condicions de codicil i no siguin nuls per preterició dels legitimaris
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de carta, sinó…
llei de contracte
Dret civil
Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
Els pactes o les clàusules contractuals que se'n deriven tenen força de llei entre les parts contractants si no són contraris a les lleis, a la moral i a l’ordre públic
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
contenciós administratiu
Dret
Dret administratiu
Procés, també anomenat recurs, seguit contra els actes i les resolucions definitives de l’administració pública que violen l’ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit.
al·legar
Dret
Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos un fet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.