Resultats de la cerca

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos internacionals de…

Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales , treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología

Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova York i altres…

Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario de derecho empresarial 1998

Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa Doncel 1969

Fill i successor de Felip I de França i Berta d’Holanda Cercà la consolidació del seu regne a l’illa de França, i combaté contra els petits senyors feudals, que finalment sotmeté, amb l’ajut de l’Església fou sempre aliat del papat i del poble Afavorí el moviment comunal i, mitjançant les cartes de repoblament, creà comunitats de camperols Fou derrotat per Enric I d’Anglaterra, duc de Normandia, a Brémule 1119, però, ajudat pels seus vassalls, detingué, a Reims, l’emperador Enric V 1124 Poc abans de morir casà el seu fill Lluís amb Elionor d’Aquitània i estengué fins als Pirineus l’autoritat…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia  Reduccions  fins…

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt conegudes al…