Resultats de la cerca

Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques

Membre del Club Tennis Barcino, fou subcampiona de Catalunya l’any 1958 Durant quatre anys consecutius fou subcampiona d’Espanya en el concurs general i aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs fent equip amb la seva germana Elena i Renata Müller Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1962 es retirà de la competició

Segons la llegenda, era fill del déu Indra i de Kuntī, muller de Pāṇḍu, i fou un hàbil guerrer Durant l’exili dels Pāndava a l’Himàlaia els déus li concediren armes divines per a lluitar contra els Kauravas A la batalla de Kuruleshetra rebé l’ajuda de Kṛishṇa, que li donà la doctrina continguda al Bhagavadgītā

Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres

El 1930 creà el primer nucli d’abstracció artística anglès, juntament amb la seva muller, l’escultora BHepworth Exposà els anys 1933 i 1934 amb el grup Abstraction-Création, a París La seva obra, partint del realisme, palès en les seves natures mortes, d’un delicat dibuix i d’unes lluminoses tonalitats, arriba a l’abstracció lliure

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater

Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig