Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Institut Nàutic de la Mediterrània
Entitat constituïda a Barcelona l’any 1929 per a l’ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l’antiga Escola de Nàutica.
L’edifici, situat al pla de Palau, fou acabat de construir el 1932 i encara funciona actualment, però amb la denominació d’Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona
alferes de navili
Transports
Grau del cos general de l’armada espanyola immediatament superior al d’alferes de fragata i inferior al de tinent de navili; equival al grau de tinent de l’exèrcit de terra o de l’exèrcit de l’aire.
En la marina francesa i la soviètica correspon al grau d' enseigne de primera classe En la nord-americana i en la britànica rep el nom de tinent junior grade
nitrat d’estronci
Química
Pólvores incolores que es fonen a 570°C.
Mesclat amb uns altres additius colofònia, carbó polvoritzat i clorat de sodi, és emprat en pirotècnia, per a produir llum vermella i senyals lluminosos en la marina i l’exèrcit
Jofré I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (798-810).
Organitzà la marina, resistí l’escomesa ~800 de Carlemany i començà la construcció d’una línia defensiva de fortificacions, origen de la Dannevirke Aconseguí d’aturar l’atac dels vendes
Boris Ivanovič Tiščenko
Música
Compositor rus.
Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà…
Jaume Pérez i Montaner
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992, Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…
,
Antoni López i Rodríguez
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Carlí, prengué part en la tercera guerra dinàstica havent tornat a València d’un breu exili a França, collaborà als periòdics El Tradicional 1888-89 i La Lealtad 1885-87, fou propietari del setmanari El Centro 1892 i fundà La Lucha 1892 Ocupà càrrecs municipals
Rodolf Llopis i Ferrandis
Història
Política
Polític.
Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…
Falconara Marittima
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada prop de la desembocadura del riu Esino, comprèn els nuclis de Falconara Alta, antic centre urbà, i Marina di Falconara , barri litoral Estació balneària Indústria pesquera i refineria de petroli
avantfossa
Geologia
Conca sedimentària de grans dimensions que es forma a l’avantpaís d’una serralada, com a resultat de la flexió de la litosfera induïda per la càrrega o pes de les unitats encavalcants de la serralada.
En els estadis inicials d’evolució pot ser marina i omplir-se de sediments turbidítics flysch , mentre que en els estadis finals sol rebre materials més grollers de tipus continental molassa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina