Resultats de la cerca

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

De formació marxista, collaborà en nombroses publicacions i fou catedràtic de crítica literària a la Universitat de Siena La seva poesia, influïda per l’hermetisme, gira entorn de la consciència del fracàs en l’acompliment d’esperances i desigs Foglio di via 1946, Poesia ed errore 1959, Una volta per sempre 1963, Questo muro 1973, Paesaggio con serpente 1984 Com a assagista, al costat del seu interès per la política contemporània i la literatura, es revelà com un moralista polèmic Dieci inverni 1947-1957 1957, Verifica dei poteri 1965, L’Ospite ingrato 1966 Ventiquattro voci per…

A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica

Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a…

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Comte consort de Fuentes de Valdepero, fill del tercer comte d’Alba de Liste, participà 1557 amb el duc d’Alba en les campanyes de Nàpols contra el papa Pau IV Capità general de Portugal 1589, en morir l’arxiduc Ernest 1595 fou nomenat cap suprem dels exèrcits als Països Baixos i continuà les lluites contra Enric IV de França Felip III el féu membre dels consells d’estat i de guerra Capità general del Milanesat 1600-10, reprengué la lluita contra França, mantingué oberta la comunicació entre el nord d’Itàlia i Flandes i construí una fortalesa a la vall d’Adda per a tancar el pas francès a…

Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor

De formació humanista, és autor de La Pittura Moderna 1918 Després d’haver collaborat a Valori Plastici Roma 1920, es dedicà a la pintura i visqué a París fins el 1940, que tornà a Roma, on fou internat en un sanatori La seva obra, pròxima a la pintura veneciana i a la de Maurice Utrillo, revela un virtuosisme elegant

Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini

Integrat al moviment idealista del primer terç del s XX, fou un dels fundadors de la revista Ronda 1919-23 És conegut, sobretot, com a autor de novelles de tema històric italià, d’entre les quals destaquen Il diavolo al Pontelungo 1927, Il mulino del Po 1938-40, Il pianto del figlio di Lais 1945 i Non ti chiamerò più padre 1959 Altres novelles són Il figlio di Stalin 1953, Il coccio di terracotta 1966, Rapporto segreto 1967, etc Com a assagista és autor de Leopardi e Manzoni 1960 Reuní la seva poesia en quatre volums amb el títol general de Versi e rime 1971-74