Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
pàdel
Pàdel
Esport de raqueta practicat per parelles (masculines, femenines o mixtes) sobre una pista rectangular (20 × 10 m), dividida en dues parts per una xarxa sobre la qual cal fer passar una pilota colpejant-la amb una pala abans que boti més d’una vegada.
El terreny de joc està totalment tancat, les parets del fons de la pista fan entre 3 i 4 m d’alçada, i una xarxa metàllica cobreix la pista que pot ser de ciment, moqueta o gespa artificial La pilota, de goma i uns 6,50 cm de diàmetre, pot rebotar en qualsevol tancament de la pista La xarxa té 0,88 m d’alt a la part central i 0,92 cm en els seus extrems La pala utilitzada no pot superar els 45,5 cm de llargada i el seu cap presenta una sèrie de forats característics d’uns 10 mm de diàmetre La puntuació és com la del tennis, els partits es juguen al millor de tres sets i cada set…
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure…
contrapal
Heràldica
En un pal d’un escut, d’una banda, etc, dividit transversalment en dues meitats de colors o de metalls diferents, cada meitat per oposició a l’altra meitat.
optimist
Transports
Embarcació esportiva de vela, feta de fusta o de polièster, amb un sol pal, generalment d’alumini, de característiques molt concretes i unificades i per a un sol tripulant.
És dedicat a la iniciació de nois i noies entre 8 i 16 anys a la navegació a vela Les característiques de l' optimist són 2,30 m d’eslora, 1,13 m de mànega, entre 0,10 m i 0,60 m si és amb orsa de puntal, 35 kg de pes i 3,25 m 2 de superfície de vela
capa
Transports
Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’afogament.
enfaixar
Enrotllar al voltant (d’un pal, un rem, etc) una corda, un cordill, etc, formant diferents espires i de manera que en tapi un tros a tall de faixa.
bauprès
bauprès del vaixell escola italià Amerigo Vespucci
© Fototeca.cat
Transports
Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet.
Per tal de poder augmentar el nombre de flocs, hom prolongà el bauprès amb el botaló
mostatxo
Transports
Cadascun dels caps gruixuts amb què hom assegura el bauprès per una i altra banda, els quals fan d’obencs d’aquest pal i van fixats a les mures.
antena
Construcció i obres públiques
Pal gruixut i llarg format habitualment per un tronc dret, escorçat, plantat a terra verticalment i a l’extrem superior del qual hom fixa una corriola o un ternal.
Serveix per a aixecar alguns elements constructius com és ara jàsseres i encavallades Per a evitar-ne el desplom, hom l’assegura amb vents o tirants lligats a punts fixos de la construcció o bé a estaques clavades a terra