Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
Jan Cossiers
Pintura
Pintor flamenc.
El seu art té punts de contacte amb el clarobscur de Caravaggio i de Ribera Treballà a la cort de Madrid i a les esglésies d’Anvers Pintà els quadres del beguinatge de Malines sobre la vida de Crist i santa Teresa 1655, i escenes de gènere Els fumadors, Louvre
termòmetre

Escales termomètriques Celsius (centre), Réaumur (esquerra) i Farenheit (dreta)
© fototeca.cat
Física
Aparell destinat a la mesura de temperatures.
En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT , on k és la constant de…
Inauguració de l’Any Brossa
El dia del centenari del naixement de Joan Brossa, la Fundació que du el nom del poeta organitza una acció poètica i lectura pública per assenyalar l’inici de l'Any Brossa Tot i estar centrat en la Fundació, es preveuen nombrosos actes dedicats al poeta en diversos punts del territori català
translació

El moviment de translació terrestre
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment d’un astre que es desplaça seguint una òrbita al voltant d’un altre astre.
Es caracteritza pel fet que, en un instant donat, tots els seus punts es mouen en una mateixa direcció i amb una mateixa velocitat És el moviment que posseeixen els planetes respecte al Sol i els satèllits respecte a llur planeta En el cas de la Terra, la translació defineix l'any astronòmic
Salvador Burruni
Boxa
Boxador alguerès.
Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa
diagrama de Feynman
Física
Gràfica que mostra l’intercanvi de forces entre partícules subatòmiques.
Les forces s’indiquen amb línies que surten d’uns punts anomenats vèrtexs , en què s’han de complir les lleis de conservació Hom marca el camí que segueixen les partícules amb una línia i una fletxa les antipartícules porten la fletxa invertida L’intercanvi de partícules virtuals s’indica amb una sinusoide
Floris Osmond
Enginyer i industrial francès.
Estudià el tremp de l’acer i establí l’existència dels punts de transformació És considerat el creador de la metallografia els seus estudis d’anàlisi tèrmica i de metallografia microscòpica permeteren entendre més bé i millorar tècnicament alguns processos de la indústria siderúrgica Publicà Théorie cellulaire des propriétés de l’acier 1894
Georg Ferdinand Frobenius
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna
maquis
Història
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…
luminància
Electrònica i informàtica
Comunicació
Magnitud relativa a la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts de la imatge.
El senyal de luminància constitueix l’única informació de la imatge que és transmesa en els sistemes en blanc i negre, mentre que en els de televisió en colors són transmesos, a més, dos senyals de crominància que corresponen al color televisió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina