Resultats de la cerca
Es mostren 7018 resultats
concòrdia de Vilafranca del Penedès
Història
Acord concertat el 21 de juny de 1461 a Vilafranca del Penedès entre Joan II de CatalunyaAragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II
Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.
Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat Aviat adquirí un gran…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…
sobrecoc
Història
Oficial de la cort catalanoaragonesa encarregat de la cuina reial.
En les seves ordinacions del 1345, Pere III establí que n'hi hagués dos i fossin escuders de llinatge de cavallers
blanc-i-blau | blanc-i-blava
Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
tornès | tornesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.
veguer de la ciutat
Història
Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.
Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers