Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac. El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional.
Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació; llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts. Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers. Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell. En l’ordre judicial entenia en causes criminals i en afers civils de poca importància, assistit d’un assessor, que generalment era el jutge ordinari. Als territoris de règim baronial cada terme de castell tenia el seu batlle, que ben sovint feia també d’alcaid o castellà, de vegades únic en tot el terme; a les parròquies importants solia haver-hi batlle propi; en matèria judicial obrava amb l’assessorament del jutge ordinari del terme del castell. En matèria econòmica les funcions corresponien a les de mer batlle de sac.
El batlle presidia les reunions del consell general de la universitat o generalitat dels caps de casa de la seva demarcació. A la darreria del segle XVI, però, ja gairebé totes les universitats començaren a reunir-se sense aquesta llicència, a mesura que s’anaren estructurant com a organismes permanents.
El nomenament de batlles reials corresponia a la corona, per mitjà del batlle general. El nomenament dels batlles senyorials corresponia al baró. Als grans territoris senyorials, com, per exemple, als vescomtats de Cabrera i de Bas, els batlles, en l’aspecte governatiu, depenien del procurador general dels vescomtats (que a partir del segle XVI prengué el nom de governador general), en l’aspecte fiscal, del clavari general, i en el judicial, del jutge ordinari dels vescomtats. A vegades, especialment els darrers temps, els batlles eren temporals, nomenats pel senyor (rei o baró) d’una terna proposada pel batlle natural.
Els decrets de Nova Planta feren desaparèixer els batlles a les poblacions importants, substituint-los per corregidors i alcaldes majors. A les poblacions menors subsistiren fins a l’abolició de les senyories i la implantació del sistema liberal, al segle XIX (al Rosselló s’aboliren amb la Revolució Francesa). Actualment aquest càrrec només és conservat a Andorra.