Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
pla de la Ribera
Pla de renovació urbana del sector marítim de Barcelona comprès entre el port i el riu Besòs que proposà un canvi d’usos del sòl: la indústria substituïda per la residència de luxe.
Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat 1965-68 en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971
ècdisi
Zoologia
Pèrdua o muda de la cutícula o l’epidermis d’un animal, que li permet de continuar el creixement (cas dels artròpodes) i la renovació de la pell (cas d’amfibis i rèptils).
L’escola, la instrucció, l’educació
La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…
Manuel Cano de Castro

Manuel Cano de Castro
© Pincel
Pintura
Artista noucentista d’origen costa-riqueny.
Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la vida cultural…
Jordi Sangenís i Salvadó
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb una gran formació musical, treballà de tècnic a la Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA 1941-51 Posteriorment s’introduí en estudis sonors com a enginyer responsable de mescles i passà per Fono Barcelona, Acústica i Estudios Hispania de Joan Arajol, que dirigí Després de diverses experiències professionals als EUA, el 1956 fou nomenat director tècnic de Voz de España i esdevingué un dels responsables de la seva renovació Innovà en molts aspectes aquests estudis i demostrà un gran domini en l’aplicació del so magnètic El 1977 entrà a Sonoblok amb el mateix càrrec, fins que…
literatura valona
Literatura
Literatura conreada en való.
Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…
Orquestra Simfònica de Madrid
Música
Formació orquestral fundada a Madrid l’any 1903 pels components de la Societat de Concerts i presentada en públic per primera vegada el 7 de febrer de 1904 sota la direcció d’Alonso Cordelás.
El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K…
Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique
Música
Centre dedicat a la investigació sonora i a la docència.
L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques…
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina