Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
setter

Setter irlandès
© Fototeca.cat
Mastologia
Raça de gossos de caça, de mostra, britànics, les varietats de la qual són caracteritzades per la seva robustesa, la bellesa del seu aspecte i el seu pèl llarg i sedós.
Són notables caçadors, especialment en llocs de temperatures no gaire altes Les varietats més conegudes són l’anglesa pèl blanc o blanc, negre i canyella, la dita Gordon pèl blanc i canyella i la irlandesa pèl rogenc Dos gossos de raça setter anglès © Fototecacat
sulfamida

Farmàcia
Química
Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida, de fórmula general
on R i R´ són radicals orgànics variables.
Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
dinàmica

Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…
trogoniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells neògnats que fan de 25 a 35 cm i tenen els peus heterodàctils —amb el primer dit i el segon girats enrere i el tercer i el quart endavant—, el bec curt, ample i lleugerament corb; són insectívors i frugívors, tenen el plomatge llampant i són arborícoles i mals voladors.
Són sedentaris i habiten les selves i els boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud, l’Àfrica, l’Índia, Malàisia, Borneo i les Filipines Comprèn 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes , que és l’únic gènere asiàtic El representant més conegut és el quetzal Pharomachrus mocinno
colibrí

Femella de colibrí de coll de robí
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom donat a diversos gèneres d’ocells pertanyents a la família dels troquílids i que són representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies.
Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors…
defensa muscular
Patologia humana
Contracció muscular involuntària que tendeix a immobilitzar les regions corporals que per un motiu o altre (lesió muscular, fractura òssia, etc) són molt doloroses al moviment.
La defensa muscular abdominal és signe d’inflamació del peritoneu També són típics el dolor i la rigidesa involuntària de la musculatura de la nuca en les irritacions meníngies
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una gran quantitat de molses i…
proteròglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí són curtes i rígides i es troben a la part anterior dels maxil·lars.
Les dents d’aquestes serps són a la part anterior de la mandíbula superior i estan connectades per la base a les glàndules verinoses Un verí potent i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar a qualsevol part del cos Les dents inoculadores de verí són proveïdes d’un canal parcial A Catalunya no hi ha cap espècie d’ofidi proteròglif Les cobres, les mambes, les serps corall família dels elàpids i les serps marines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina