Resultats de la cerca

Peronista, fou president de la cambra de diputats 1948-53 Deposat JD Perón, hom l’encarcerà 1955-57 i s’evadí Representant personal de Perón a l’Argentina 1971, fou elegit president de la república març 1973 pel juliol següent, però, dimití a fi que Perón fos elegit per a succeir-lo Ambaixador a Mèxic 1973-74, s’oposà al govern de la vídua de Perón i al cop d’estat militar del 1976 Morí exiliat Representà l’ala esquerra del peronisme

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses

Conegut també com CAS Thalassa, practica el busseig, l’orientació subaquàtica, la pesca submarina i el submarinisme Guanyà el primer Cam-pionat de Catalunya de busseig de competició 2008 L’any següent coorganitzà aquest campionat amb la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i revalidà el títol Alguns dels seus membres participaren amb la selecció catalana de busseig esportiu en el Campionat d’Espanya i en competicions internacionals Destaquen Enrique Martínez o Alfonso Bellido, que individualment aconseguiren diversos títols de Catalunya

Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

S’inicià en la boccia amb l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE-ESPORTS S’incorporà com a tècnic i fisioterapeuta de la selecció espanyola de boccia, amb la qual participà en un Campionat del Món 2006, una Copa del Món 2007, els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i els de Londres 2012 Des del 2006 també és entrenador del CE Paralítics Cerebrals PCSport Aquella mateixa temporada fou el seleccionador català, càrrec que abandonà l’any següent per continuar com a tècnic

Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008

Es formà a les seccions inferiors del Futbol Club Barcelona Després passà al Contal 1962-66, amb un interval cedit al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 Debutà al primer equip del FC Barcelona la temporada 1966-67, amb el que disputà 57 partits i guanyà la Copa 1968 i al final de la temporada següent fou traspassat al Saragossa 1968-71 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1971-74, a segona divisió, i la temporada 1974-75 amb l’Artiguense, en categoria regional