Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
nivell

Nivell de bombolla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i…
corba

Corbes cúbiques i quàrtiques
Matemàtiques
Lloc geomètric que és la trajectòria d’un punt que es mou amb un sol grau de llibertat.
Una corba sempre pot ser considerada com una infinitat simple de punts, i aquest és el plantejament adoptat pels matemàtics en l’estudi de les corbes contínues topologia En aquest sentit, una corba és el conjunt de punts de ℝ n que és homeomorf amb un interval a , b ⊂ ℝ Seguint Menger hom podria considerar les corbes al pla espai com a objectes de dimensió topològica 1 ja que tota circumferència superfície esfèrica de centre un punt de la corba la talla en un conjunt de punts de dimensió zero punts que són centres de circumferències superfícies esfèriques que no contenen…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la…
ressonància
Música
Estat en què es troba un sistema vibratori quan es mou sota l’efecte d’una excitació o força alternativa que té una freqüència igual a una de les seves freqüències pròpies.
La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un mateix sistema…
Baldriga pufí
Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí Puffinus puffinus als Països Catalans Maber, original dels autors L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P puffinus yelkouan de la Mediterrània oriental Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P puffinus mauretanicus nidificant exclusiu a les illes Balears, que hom pot veure durant tot l’any,…
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un arbre motor…
monopatí
Esport general
Jocs
Planxa, generalment de fusta o fibra sintètica, d’uns seixanta centímetres de llargada per trenta centímetres d’amplada, muntada damunt quatre rodes amb suspensió, que serveix per a patinar sobre superfícies llises.
Popularitzat als EUA amb el nom de skate board a la dècada dels setanta, hom hi pot practicar acrobàcies
sincondrosi
Anatomia animal
Varietat de sinartrosi formada per dues superfícies òssies unides per un cartílag articular més o menys desenvolupat, com per exemple la que forma l’esfenoide amb l’apòfisi basilar de l’occipital.
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina