Resultats de la cerca

Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de fisicoquímica per a l’anàlisi electroquímica dels vins També creà les estacions de Jumella 1912, de Felanitx 1913, d’Almendralejo 1916 i de Cariñena 1925 Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès

Dirigit pel seu propietari, Francisco Marín, cinturó negre sisè dan d’hapkido i setè dan de taekwondo, i tècnic de la selecció catalana de taekwondo, promogué aquest esport a la ciutat Programa també classes d’altres arts marcials, com l’hapkido o el kick-boxing Ofereix assessorament en defensa personal i entrenament per a accedir a diversos cossos policials Collaborà amb el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès

El 1972 accedí a la categoria d’àrbitre aspirant El 1989 arribà a la categoria especial UCI Després de ser delegat per Barcelona, presidí el Comitè Català d’Àrbitres 1997-04 Formà part de l’equip arbitral de totes les curses de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i fou president del jurat tècnic en diverses competicions com la Vuelta a Espanya, Volta a Catalunya, Setmana Catalana i Escalada a Montjuïc

Dirigí partits de primera divisió durant tretze campanyes 1979-92 i assolí la categoria d’àrbitre internacional el 1987 La temporada 1981-82 fou escollit millor àrbitre pel Comitè Nacional d’Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol RFEF El 1992 rebé la medalla d’or de la Federació Catalana El 2011 era vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la RFEF, càrrec que ocupava des de feia uns quants anys

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Impulsà l’orientació catalana com a tècnic de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1997-99, i fou seleccionador nacional 1998-2000 Guanyà els Dos Dies Internacionals de Catalunya 2006, i formà part, junt amb Roger Casal i Carles Loré, de l’equip que primer es classificà en els Campionats d’Espanya de relleus 1998 Fou també seleccionador cadet de la República Txeca i secretari de l’organització dels Campionats del Món 2008

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Practicà taekwondo, atletisme i handbol, i el 2008 començà a practicar halterofília Competí representant el Club Halterofília Molins de Rei a les ordres del tècnic David Soria Fou sis vegades campiona de Catalunya i una d’Espanya en diferents categories inferiors Es proclamà campiona de Catalunya absoluta en dues ocasions 2010, 2011 Guanyà la Copa Federacions per equips de categoria sub-16 formant equip amb Aida Rayón, Gisela García i Maria Mendoza 2010

Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones