Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Cayetano Valdés y Flores Bazán
Història
Marí i polític andalús.
Participà a la batalla del cap São Vicente 1789 i a la de Trafalgar 1805 i fou governador de Cadis 1812 Empresonat per les seves idees liberals 1814-20, durant el Trienni Constitucional fou ministre de la guerra Condemnat a mort per Ferran VII, s’exilià a Anglaterra fins el 1832
progressió
Música
Successió d’encadenaments (encadenament) que formen un gir harmònic amb sentit musical propi.
Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1
Pere Antoni Comte
Música
Compositor.
Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia És autor d’un cèlebre Te Deum 1814 per a quatre veus, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino , anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII
Castre

Armes dels Castre
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…
Selèucia
Ciutat antiga
Antiga ciutat i port d’Antioquia, a la costa septentrional de Síria, fundada per Seleuc I (301 aC) prop de les fonts de l’Orontes.
Oberta a l’hellenisme i als cultes orientals, pertangué als selèucides fins a l’ocupació dels romans 64 aC, que en milloraren el port i feren el riu navegable fins a Antioquia Pau i Bernabé hi iniciaren el seu primer viatge missioner Fou destruïda per les invasions persa i àrab s VII
El Trocadero
Història
Posició fortificada que defensava la ciutat de Cadis.
La nit del 30 al 31 d’agost de 1823 sofrí l’anomenat assalt d’El Trocadero per part de les tropes franceses del duc d’Angulema els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que ocuparen la ciutat de Cadis, últim reducte dels constitucionalistes, i hi restauraren el poder absolutista de Ferran VII
Margarida de Parma
Història
Duquessa de Madrid.
Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques
Magdalena de França
Història
Vescomtessa de Castellbò i princesa de Viana.
Filla del rei Carles VII de França Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana Fou regent de Navarra 1479 i de Foix 1472 pel seu fill, el rei i comte Francesc I
Matías Vinuesa y López de Alfaro
Cristianisme
Sacerdot i conspirador reialista, conegut amb el nom de Cura de Tamajón
.
Fou capellà d’honor de Ferran VII i autor d’un minuciós i grotesc pla conspiratori per a restaurar la monarquia absoluta, a Madrid, el gener del 1821 Convertit en símbol de la reacció, fou condemnat a deu anys de presidi, però un grup d’exaltats l’assassinà a cops de martell
batalla d’Alarcos
Història
Militar
Batalla en la qual el califa almohade Almansor derrotà, el 1195, Alfons VIII de Castella prop de la fortalesa d’Alarcos (a l’actual província de Ciudad Real).
És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina