Resultats de la cerca

A partir del 1960 destacà guanyant alguns concursos, com el del Conservatori de L’viv i el Concurs Intersoviètic de Piano, on obtingué el primer premi Estudià amb Lev Vlasenko i amb Genrikh Neuhaus al Conservatori de Música de Moscou El 1963 aconseguí a París el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1966, el tercer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou

Tot i que actualment aquesta denominació s’aplica sobretot als instruments de la família del violins violí, viola, etc, són instruments d’arc els de la família de les violes i molts altres d’antics rabec, trompa marina, etc o ètnics sarangi, rabab , etc Entre el conjunt de tècniques emprades per a tocar aquesta mena d’instruments cal destacar especialment aquelles associades a l’ús de l’arc

Membre d’una dinastia de músics, després d’estudiar orgue amb el seu pare, es traslladà a Lübeck Slesvig-Holstein l’any 1681 i s’installà a casa del seu oncle, amb qui estudià violí i viola de gamba Rebé lliçons d’orgue i de composició de D Buxtehude, que el considerà l’alumne predilecte És conegut el relat de Johann Mattheson que fa referència a l’habilitat interpretativa de Bruhns Segons Mattheson, era capaç d’intepretar un acompanyament amb el pedaler de l’orgue mentre alhora tocava el violí Treballà com a compositor i violinista a Copenhagen i l’any 1689 ocupà el càrrec d’organista a l’…

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue

Estudià a la Royal Academy of Music, dirigí The New Quaterly Musical Review i fou professor de música a la Universitat de Birmingham 1908-33 Compongué una gran quantitat d’obres òperes, oratoris Omar Kháyyám, la seva obra magna, poemes simfònics, ballets, sonates violí, violoncel, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc A més, edità obres de piano de John Bull, de William Byrd i de Giles Farnaby i algunes antologies

Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…

Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou rebut per la…

Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint la norma per…

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena