Resultats de la cerca

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…

Es formà a l’Acadèmia Borrell i a Llotja amb Antoni Caba, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando Exposà des del 1888 Pintor d’història i d’anècdota de gènere, la seva obra més destacada és el famós oli Bòria avall 1892 dipositat al museu de Valls, escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs illustres Amb el seu fill Francesc Galofre i Surís Barcelona 1900 — les Borges del Camp 1986, també pintor, féu el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics 1927, al Saló de Sant Jordi del Palau de…

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia de Sant…

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni…

Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona 1900 Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista Teoria de les nacionalitats 1900 Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara 1926, i diverses obres en les quals mantenia la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica, mancades, però, de crítica històrica La descoberta d’Amèrica Ferrer, Cabot i Colom 1928, Catalunya, descobridora d’Amèrica 1929, La verdad sobre el descubrimiento de América 1931 Fou director tècnic de l’Arxiu…

Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, s’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat Fajadell  Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera eclesiàstica…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, acabats els estudis d’arxiver-bibliotecari 1891, tornà a Elx, on s’establí i on fou nomenat cronista oficial de la vila Collaborà, entre altres publicacions, a Las Provincias de València i a la Revista de Arquitectura de Barcelona, i publicà obres sobre Elx i la seva àrea, com El pantano de Elche 1892, Historia de Elche 1895, La ‘Festa’ de Elche 1901, El teatro de Elche sus orígenes 1903, El obispo Tormo y su obra 1910, Numismática y monumentos de Elche 1920, etc Publicà la consueta més antiga coneguda de la Festa d’Elx i els primers programes…

Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en…