Resultats de la cerca

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…

La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants els conreus d’arròs, de tomaqueres i de…

De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de…

Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…

Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del govern presidit…

Rector de la Universitat de Princeton i governador de New Jersey 1910, formà part de l’ala liberal del partit demòcrata Fou elegit president dels Estats Units 1912, i reelegit l’any 1916 Impulsà una política econòmica renovadora creà l’impost personal sobre la renda i féu aprovar la Clayton Anti-Trust Act 1914 Mantingué una política intervencionista al continent americà Durant la Primera Guerra Mundial intentà de mantenir el principi de no-intervenció, però finalment declarà la guerra a Alemanya abril del 1917 Elaborà els seus 14 punts, que constituïen un programa de…

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per l’agost del…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment amplià la seva formació amb B Casablancas i JA Amargós Defensor d’un concepte de música integral, és un creador proper al món del jazz, la música popular i el flamenc Ha fet collaboracions amb Santiago Auserón i el cantaor Miguel Poveda, en els projectes Poemas del exilio —premi Ciutat de Barcelona, 2004— i Desglaç , on musicava i portava a un registre flamenc poemes de Rafael Alberti i poetes catalans És autor de les òperes Ruleta Ópera para un fin de siglo 1998 i Juana 2005, ambdues en format de cambra, i La cabeza del…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal Suprem, li…

Estudià piano, violí, percussió i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i direcció a l’Aspen Music Festival and School AMFS i a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena Fou director assistent de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya 1998-99 El 2000 guanyà el primer concurs per a joves directors de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i, el 2001, el Nicolai Malko de Copenhaguen S'ha situat al capdavant d’orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia, la Filharmònica d’Estocolm, la Simfònica de Trondheim…